dimecres, 24 de maig de 2017

La Bella i la Bèstia prenen el relleu musical!



Els Addams del Sant Vicenç i Castle School, al Teatre del Sol, els dos musicals sabadellencs de la temporada, s'han acomiadat i han deixat pas a La Bella i la Bèstia, la producció amb la qual la Joventut de la Faràndula acomiada aquest curs i que, malgrat tota la feinada que comporta, només podrem veure fins al dia 28 de maig!!!!

Dirigit per Quim Carné, amb la col·laboració de Montse Argemí en la coreografia i amb un fil argumental similar al de la coneguda pel·lícula de Disney, el muntatge de la Joventut de la Faràndula aporta algunes novetat, com la relació prèvia entre el príncep i Bella, que són amics de petits.

Més de 150 vestits per als més de 80 actors que participen en aquest magnífic musical familiar, 16 números musicals en directe i un munt de màgia damunt l'escenari.

NO US HO PODEU PERDRE!!!!!!!!!

Més imatges a Nació Digital

dimarts, 16 de maig de 2017

LA FIAC I EL TEATRE. Parlem amb Josep Fort

El passat mes de setembre, l’escola d’idiomes FIAC es va convertir en col·laboradora de l’Associació Sabadell Teatre i, des de llavors, s’han dut a terme diferents accions conjuntes, com l’organització de la Gal·la de la STA, de la qual la FIAC en va ser patrocinadora, una sèrie de descomptes creuats (descomptes per a espectacles per als alumnes de la FIAC i descomptes per als cursos per als socis dels teatres de la STA) i també la creació d’un espot publicitari per a la FIAC, al càsting del qual hi van tenir accés els alumnes de l’entitat i els actors de la STA.

Josep Fort, director de l’escola, valora molt positivament l’inici d’aquesta col·laboració amb la STA i espera sigui de llarga durada ja que, a diferència del que puguin creure alguns, la relació de la FIAC amb el teatre ve da fa molts anys, principalment, gràcies a la pròpia passió de Fort per les arts escèniques (ens confessa haver gaudit molt amb les representacions de Fortuna, Fortuna i Ball Robat que s’han fet enguany). I, de fet, podríem dir que la col·laboració amb els teatres de Sabadell va començar fa més de vint anys i és que, en aquell moment, la FIAC tenia la seva pròpia companyia de teatre en anglès amb la qual havien representat, entre altres, una adaptació de Tom Sawyer, que va ser protagonitzada per un alumne de l’escola que també era actor del Teatre Sant Vicenç!

A banda de «la ceba pel teatre» de Josep Fort, aquella petita companyia, formada per professors i alumnes, va néixer per tal de passar-ho bé i perquè els alumnes poguessin posar l’idioma en pràctica, treure’l de l’aula. També amb aquesta voluntat, Sabadell va poder gaudir d’unes quantes obres en anglès per part d’una companyia professional de l’Oxford Theatre (que pels vols dels anys noranta va  ser convidada per la FIAC a actuar a l’Auditori de la Caixa on es van poder veure diverses obre d’Oscar Wilde), es va organitzar La setmana del teatre en anglès (durant gairebé deu edicions) i sessions de teatre en anglès per les escoles.

De tot plegat, i fins l’inici de la col·laboració amb la STA, només es mantenien les sessions de contes en anglès que es duen a terme durant la festa major (hem de pensar que fa vint anys l’accés a la cultura anglosaxona era molt més reduït —no hi havia internet!!— i eren molts menys els que viatjaven a l’estranger i podien «treure l’anglès de l’aula»). El cas és, però, que Josep Fort reprèn amb ganes (i moltes idees!) el binomi FIAC-teatre i espera que aquest «començar a caminar plegats» amb la STA qualli i porti a noves produccions que enriqueixin i donin encara més prestigi a l’entitat, el teatre sabadellenc i a tot la ciutat.



diumenge, 7 de maig de 2017

Preparant uns nous Pastorets al Sant Vicenç

img 

Enguany, ELS PASTORETS del Centre Sant Vicenç faran 75 anys i, per celebrar-ho, un grup de socis, entre els quals l'equip de direcció i alguns membres de la junta, ha llançat una proposta per estudiar-ne una renovació amb perspectives de futur.

En els darrers anys, la qualitata dels diferents muntatges teatrals, i els esforços posats en els seus numeros musicals i escenografies, han fet guanyar molt de prestigi al centre, un prestigi que s'ha traduït principalment en un increment d'espectadors.

Contents i satisfets per aquest èxit, des del Centre Sant Vicenç consideren que ara toca també dedicar-se als Pastorets i replantejar com es podria millorar-ne la producció de manera que es pugui mantenir una coherència i una qualitat més enllà de l'acció circumstancial dels diferents equips de producció que se n'ocupin al llarg del temps i, en aquest sentit, es plantegen canvis tècnics i escenogràfics perdurables. 

Per dur a terme aquesta fita, el Centre Sant Vicenç planteja la creació d'un grup de treball que s'encarregarà de desenvolupar les propostes de millora i innovació;  un grup de treball format per l'equip de direcció i per totes aquelles persones que en vulguin formar part i que vulguin treballar en la revisió dels aspectes tècnics (llum, so i projeccions) i escenogràfics (decorats, vestuari i maquillatge), en l'assumpció de criteris que permetin una continuïtat lògica, en la recerca de recursos i en la implicació del barri, per garantir el relleu en el projecte i la intergeneracionalitat.

SI VOLEU PARTICIPAR D'AQUEST GRUP DE TREBALL, ja sigui de manera permanent o espòradica, hi esteu tots convidats! Poseu-vos en contacte amb qualsevol persona de la junta del centre Sant Vicenç o amb l'equip de direcció de la temporada vinent i hi sereu molt BENVINGUTS!


diumenge, 30 d’abril de 2017

Infidels al Ciervo!

 


Encara us queda un cap de setmana per poder gaudir d'INFIDELS A NOVA YORK al Ciervo!

Anar a veure Infidels a Nova York és anar a gaudir de dues comèdies pel preu d'una!

Prenent com a denominador comú la infidelitat, Infidels a Nova York posa en escena dues comèdies: Old Saybrook i Riverside Drive, en una divertidíssima adaptació de textos de Woody Allen, en la qual trobarem situacions còmiques, esbojarrades i també surrealistes.

A Old Saybrook, Sheila i Norman organitzen una barbacoa a la seva casa de camp d'Old Saybrook, i tenen com a convidats la germana de Sheila i el seu marit. 
El punt de partida de la comèdia és quan Hal i Sandy, una parella que havien sigut propietaris de la casa temps enrere, passen pel davant i decideixen entrar-hi a fer una visita.

A Riverside Drive, Fred, un vagabund excèntric, una mica paranoic i esquizofrènic, està convençut que en Jim, escriptor mediocre que s'ha trobat al parc de Riverside Drive, li ha robat una idea per fer-ne la trama d'una pel·lícula d'èxit. L'obra comença quan en Jim s'ha citat al parc amb la seva amant per explicar-li una cosa... què deu voler dir-li?!!

Només queden dues representacions: dissabte 6 de maig a les 22h i diumenge 7 de maig a les 18h. 

NO US HO PERDEU!!!!!





PREU
9€ a taquilla / 7€ amb reserva Atrápalo, presentant el flayer (en paper o descarregat d’internet) o amb el Carnet Jove.
 

També podeu reservar a través del mòbil: 627 769 165 per WhatsApp.

divendres, 21 d’abril de 2017

Colometa, vola, Colometa...

Memòria

Avui, al Teatre del Sol, s'estrena Colometa, l'adaptació teatral de Joan Ollé de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

L'obra, que es podrà veure fins el dia 6 de maig, té un elegant muntatge musical dissenyat per Xavier Boixader, està codirigida per Jordi Alsina, Clara Soley i Pep Sallés, i és posada en escena per Fanny Bulló, Sílvia Ricart i Ariadna Ventura.

Al blog de la STA hem parlat amb una de les directores, Clara Soley, que ens explica perquè no ens podem perdre l'obra. 


Per què Colometa al 2017?

La plaça del Diamant és un obra d’una qualitat literària indiscutible,  no cal ni argumentar-ho, per tant, com totes les obres artístiques bones, el temps i el context no només no importen, sinó que li atorguen en cada lectura i cada posada en escena el valor que té i el que li afegeix el lector o espectador atent. 


Què hi trobarem i què no hi trobarem  de la Colometa de Rodoreda a l'adaptació de Joan Ollé?
Quins  són els valors afegits de la peça teatral respecte a la novel•la?

Hi trobarem la sensibilitat de les actrius, la seva interpretació, la nostra mirada, la del Jordi, el Pep i meva, que ha estat al servei del sentit de l'obra. Hi trobarem també una posada en escena diferent, molt minimalista, amb un ús de la música que aconsegueix crear l'atmosfera de la novel.la. Hem buscat també allunyar-nos de la historicitat, del costumisme, de l'anècdota, per anar al moll de l'os del drama que conta. 

Qui és qui a Colometa? Què destacaries de cadascuna de les actrius que la porten a escena?

A banda dels increïbles currículums de la Sílvia Ricard, la Fanny Bulló i l'Ariadna Ventura, el més important és que les tres són grans professionals i han estat, per la seva personalitat i saber, una clau de tot el procés, realització i resultat.  
No només són grans actrius, sinó que amb generositat i paciència  han donat idees, han col.laborat en tot i han aportat una dedicació extraordinària, sabent que ens embarcàvem en un muntatge sense pressupost. 


Què ha esta el més complicat i el més agraït de fer aquest muntatge? 

El més delicat i alhora interessant ha estat crear una sintonia entre tot l'equip, la confiança. 
Primer teníem una altra Colometa que no s’ajustava a la idea que volíem, llavors vam trobar l'Ariadna i vam refer el grup. 
També teníem previst un acompanyament musical en directe amb acordió amb la Maria Pich, però va haver d’abandonar el projecte, ja que es va traslladar a viure al Pirineu per motius professionals. Això va voler dir cercar altres possibilitats musicals i en aquest sentit el Xavier ha estat una gran troballa, amb una experiència boníssima i una capacitat de treball també més que lloable. 
També ha estat complex però molt enriquidor haver de treballar el text i comprendre les intencions de cada frase, cada silenci, i alhora estar pendent de la creació de l’escenografia, que volíem fer a partir de les cadires. El Pep en aquest sentit ha estat indispensable!


Per acabar, què li diries a la gent per convèncer-la que vingui a veure Colometa?

Que, si estan atents, l’obra entra a la vena! 
És tan bona la Rodoreda, que no cal res més que escoltar. 
L'emoció arriba i té la força de la paraula i l’autenticitat d’allò que realment és bo.

Ho haurem de veure!




dissabte, 8 d’abril de 2017

Els Addams es queden!

 
LA FAMÍLIA ADDAMS, el musical que es va estrenar el passat mes de febrer al Teatre Sant Vicenç, sota la direcció de Jordi Brunet i Montse Pallarès, es queda al Teatre Sant Vicenç fins el 21 de maig! Sabadell els ha agradat tant i els sabadallencs els gaudeixen tant, que d'aquí no marxen! Però, voleu descobrir com és que hi van arribar?
Hem parlat amb una de les directores de l'obra, Montse Pallarès, que ens ho a explicat amb tots els detalls!
Jordi Brunet codirector de l'obra, en va escoltar una de les cançons per casualitat, li va agradar, va estirar el fil i va descobrir tot el musical que hi havia al darrere. Li va semblar un projecte tan interessant, que li va comentar a la Montse, van començar a quedar i, a l'abril de 2016 presentaven la proposta per fer l'obra la temporada 2017-2018 a la Junta del centre. A la Junta, però, no només li va entusiasmar la idea, és quelcom molt diferent del que s'ha fet fins ara i és una peça molt atractiva, sinó que a més els van demanar el musical llest per a la temporada 2016-2017 i van començar les corredisses!

Tant la Montse com el Jordi tenen comerços, amb els horaris que això implica, així que van haver de rodejarse d'un equip enorme de col·laboradors per poder tirar endavant l'aventura que són els qui, diu Pallarès, l'han feta possible. El que més els va fer patir, potser, va ser el fet que tots els actors secundaris són adolescents amb una pila dobligacions escolars (i molts exàmens!), la qual cosa va complicar un amica la logística. Per sort, però, la seva dedicació i les ganes de participar al Addams ha fet que l'obra sortís rodona.

I és que veure com tira endavant un projecte en el qual participa tanta gent i amb tantíssima complexitat a nivell de muntatge és una satisfacció enorme, com diu Pallarès, que assegura que el que el resultat final, en conjunt, ha quedat magnífic. 

Començant per la magnífica adaptació al català de l'obra que ha fet Olga Oliver amb la col·laboració de David Benedicto, el disseny de vestuari fer pel matei Jordi Brunet (que ha pres cos gràcies a les cosidores del teatre) o la participació de l'escenògraf Josep M. Oliver en el disseny i coordinació de l'escenografia, Pallarès, vol agrair especialment la implicació desinteressada de dues empreses externes al centre: La Pelu de la Paqui, perruqueria del carrer Convent que ha ajudat a tunejar totes les perruques que surten a escena i ha ensenyat als actors com se les han de posar (a majoria de personatges porten perruca!), i a l'esquip de What Image, assessoria d'imatge, que ha ofert una sèrie de cursos a tots els actors perquè sàpiguen com caracteritzar els seus personatges amb el maquillatge. I és que, en aquest sentit, s'ha creat un precedent al Teatre Sant Vinceç: tots els actors dels Addams s'automaquillen i, a l'hora de la funció, nomes hi ha una persona de suport a la sala de maquillatge, resolent, així, la manca de mans amb què es trobaven a l'hora de plantejar projectes que necessiten tanta intervenció com La família Addams.


Aprofiteu que els Addams es queden a Sabadell per gaudir-ne per primera (o segona) vegada!
Una obra per a tota la família, però també ideal perquè els públic juvenil recuperi, si és que l'ha perdut, el gust pel teatre, amb aquesta obra, fresca divertida i carregada d'energia!



Si vols saber més coses sobre l'obra: