divendres, 17 de febrer de 2017

De sexe en sexe i... al Ciervo!

foto de EL CIERVO TEATRE.

A partir de dissabre 18 de febrer i durant els propers tres caps de setmana, al Ciervo parlaran de sexe sense pèls a la llengua!

Tens dubtes sobre el sexe i nunca t'has atrevit a dir-los en veu alta? Doncs ara ha arribat el moment de fer-ho!

DE SEXE EN SEXE I TIRO PERQUÈ EM TOCA, una obra per parlar del sexe del dret i del revés, per plorar de riure i morir-se de plaer!

divendres, 10 de febrer de 2017

la SantVi...


La SantVi informa, la SantVi explica, la SantVi et proposa jocs i entreteniments, la SantVi et porta al teatre...

La SantVi és la revista online del Sant Vicenç i hi trobareu informació sobre TOT el que es fa al centre!

Curiositats de les obres que s'hi representen, entrevistes amb actors, directors i tècnics, i també informació sobre el Taller de Teatre o l'esplai la Branca i altres activitats que es duen a terme en el mateix espai.

Si voleu saber què passa entre bambolines al Sant Vicenç, us heu de subscriure a la SantVi!

divendres, 3 de febrer de 2017

Arriba el QUIZ del Ciervo!

foto de Ladestileria Espectacles.

A partir d'avui divendres 3 de febrer i cada divendres a partir d'avui a les 21h30: TOTS A JUGAR AL QUIZ al CIERVO!

Poseu a prova la vostra ment amb tot tipus de preguntes i reptes, descobriu l'emoció del joc en equip i ACUMULEU PUNTS per convertir-vos en els guanyadors de la temporada!

Si no sabeu què fer els divendres al vespre, a partir d'ara al Ciervo, teniu la diversió assegurada!

Perquè no sempre es tracta de convertir-se en espectadors, de vegades també hem de convertir-nos en actors (o en el que calgui!).

Us hi animeu?


divendres, 27 de gener de 2017

CASTLE SCHOOL. El musical del Sol.


Resultat d'imatges de castle school sabadell
Des de fa unes setmanes, el musical Castle School triomfa a la sala gran del Teatre del Sol.

Aquesta peça, escrita per Roc Oliver i música de Toni Ten a partir d'una idea de Joan Llonch i Cristina Allande, i dirigida per Cristina Allande i Diana Torné, posa en escena la història d'un grup d'estudiants d'un internat que viuen experiències de tot tipus.

Només començar l'obra, l´Albert, que arriba nou a l´internat i de seguida pateix bullying, s´enamora de la Maria, una noia tímida a qui fa poc que se li ha mort la mare.
De seguida, però, la trama es precipita ja que, per problemes econòmics, l'internat ha de canviar el pla d´estudis i es veu obligat a suprimir totes les assignatures artístiques (dansa, teatre i música). 
Per assegurar-se que es compleix la nova normativa, des del Departament que ha manat el tancament de les assignatures, els envien un nou subdirector: en Robert Hutton, que resulta ser un home terrible que els fa la vida impossible. 
Aconseguiran desfer-se d'en Hutton i tornar a les classes tal i com les coneixien?

Castle School Sabadell 01


El musical, que està en cartellera des del passat mes de novembre, té previstes dues funcions cada cap de setmana (els dissabtes a les 22h i els diumenges a les 18h) fins el mes de maig. 

Si bé no és la primera vegada que el Sol acull un muntatge familiar, sí que ho és que una producció d’aquestes característiques s’instal·li a la seva sala principal durant tota la temporada: una obra 100% sabadellenca (malgrat el títol!) i que compta amb la participació d'una vuitantena d'actors de totes les edats (principalment nens i joves) distribuïts en dos repartiments.

Si encara no l'heu vista, no us la perdeu!!!

Per a més informació: Petit Sabadell

divendres, 20 de gener de 2017

El Florido Pensil al Ciervo


Els propers dies 22, 28 i 29 de gener (diumenges a les 18.00 i dissabte a les 21.30), EL FLORIDO PENSIL puja a escena al Ciervo de la mà del grup de teatre Tatxa.

L'obra, de l'escriptor Andrés Sopeña Monsalve, es podrà veure en la versió catalana de Guillem-Jordi Graells (autor i director teatral català) i és una visió satíria i alhora entranyable de l'escola franquista (el títol original de l'obra era El Florido Pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica).

Les incomprensibles lliçons de religió, els problemes de matemàtiques inversemblants, els herois de còmic i els "calvots" i pessics dels que molts no podien fugir reviuen de la mà d'una sèrie d'actors que, de ben segur, us faran passar una estona divertidíssima. 

A la escuela que ya es hora, sin demora
vamos pues. Nos lo exige, nos lo manda,
la voz santa del deber.

Us la perdreu?

divendres, 13 de gener de 2017

Arriba la Setmana de Sant Vicenç!


Del 16 al 22 de gener de 2017, el Centre Sant Vicenç celebra la seva tradicional Setmana de Sant Vicenç

Enguany, el tret de sortida el donarà la 4a nit de monòlegs en què podrem passar Una estona amb Joan Pera, i durant et dies podrem gaudir de torneigs, xous i tota mena d'actes de caire teatral, gastronòmic, esportiu, lúdic o religiós.




Marqueu la setmana a la vostra agenda, perquè es presenta mogudeta!!!

dimarts, 10 de gener de 2017

Un Nadal històric!

Ja han passat les festes, comencem un nou any i, si bé la cartellera teatral de Sabadell va deixant enrere els concerts i obres propis de les èpoques nadalenques, no volíem deixar passar l’oportunitat de parlar, una darrera vegada, de la que ha estat la posada en escena estrella d’aquests darrers dies: la representació conjunta que vanfer d’Els Pastorets la Joventut de laFaràndula i el Centre Sant Vicenç, el passat 23 de desembre.


L’acte va ser tot un luxe, no només perquè vam poder veure en escena un munt d’actors històrics en les representacions d’Els Pastorets o per les divertides barreges que es formaven amb parelles dels diferents teatres (els que coneixien el who is who sabadellenc segur que no van passar per alt que era la primera vegada que un Lluquet de la Faràndula li feia ullets a una Isabeló del Sant Vicenç!), sinó també perquè es va comptar amb la presència de Ramon Folch i Camarasa, novè fill de Folch i Torres, escriptor i traductor de reconegut prestigi, de qui vam poder escoltar una pila d’anècdotes (els seus noranta anys i el seu humor finíssim donen molt de si!) durant els entreactes.

foto de Josep Ubia del Amo.

Folch i Camarasa ens va confessar la seva especial relació amb Sabadell ja que la seva primera obra de teatre per a infants la va escriure precisament pel Premi Ciutat de Sabadell, que va guanyar en la que, li sembla recordar, era la primera edició del certamen. Folch s'hi havia presentat en rebre la convocatòria per provar sort i va guanyar el certamen amb l’obra En Martinet fa de príncep. Amb l’entusiasme propi d’un autor novell, ens va explicar que el va trucar un tal Brunet i li va donar una alegria: el premi eren 5.000 pessetes i això, als anys cinquanta i amb un sou de 2.000 pessetes al mes, era un munt de diners!! A l’anècdota, però, no li va mancar la seva part de nostàlgia, ja que Folch i Camarasa recordà, també, com el premi i la seva primera obra infantil van arribar massa tard com perquè el seu pare sabés que ell havia seguit els seus passos en això del teatre per a infants.

En el primer entreacte, Ramon Folch no es va estar de fer alguna crítica a l’obra, al·legant que ell ve d’una altra època, una època en què el teatre eren només paraules, en què hi havia molt pocs efectes especials i en què actors i actrius no cridaven tant (el va sorprendre, sobretot, que els àngels semblessin tan enfadats). Però entén, deia, que ara són uns altres temps i que s’ha d’aconseguir que la canalla aguanti tota l’obra i que, esclar, la canalla d’ara no és com la d’abans. Aquest apunt li va donar peu a explicar-nos com, de petit, ell i la seva família tenien palco privat al Romea, on es representaven inicialment Els Pastorets, i hi anaven cada tarda de funció a berenar pa amb xocolata. Folch i Camarasa ens digué que mai ha dut el compte de les vegades que havia vist l’obra, però que havien estat moltes; tot i que els primers anys, veure-la veure-la, no es pot dir que la veiés massa ja que era ben miop! I no va ser fins que la República va instaurar les revisions periòdiques a les escoles i va rebre la visita d’un oftalmòleg, que no es van adonar que el pobre Ramon, que devia tenir uns vuit o nou anys en aquell moment, no hi veia tres en un burro (eren molts germans, comentava ell mateix, i si algú tenia tres cames, ningú no se n’adonava). D’aquella època Folch i Camarasa en guarda l’emoció del canvi, de la descoberta (fins llavors ell només havia vist llums i formes i pensava que tot era així), i una sola decepció: les estrelles. Les estrelles, que per ell havien estat fins llavors immenses mandarines lluminoses, de cop i volta eren poca cosa més que un puntet! En tot cas, actualment i gràcies a les ulleres, podem dir que hi veu a la perfecció, tant que, durant l’obra, fins i tot va observar que a una de les Martes potser li faltava una mica de vermellor a les galtes per ser una mica més fidel a l’obra...

foto de Sabadell Teatre Associació.

L’obra va ser llarga i les pauses fructíferes, i en el segon entreacte Folch i Camarasa va tenir temps per recordar que, si bé durant l'hivern, ell i la seva família vivien a Barcelona i allà anaven a veure teatre però no en feien, a l’estiu allò era tot una altra cosa. Durant els mesos d’estiu la família s’instal·lava a  Palau-solità i plegamans, i allà el seu pare organitzava obres de teatre pels estiuejants en les quals participaven tots plegats i on fins i tot es va fer construir un petit teatre "desmuntable". Va ser a Palau-solità, pels volts dels sis anys, que Ramon Folch es va estrenar com a actor en una de les obres del seu pare, amb un paper que aquest havia escrit expressament per a ell.
L’obra va reprendre i Folch i Camarasa potser l’ha vista milers de vegades, però la comentava entre escenes com si fos la primera:«Sempre estan a punt, no treballa ningú en aquest poble», ens xiuxiuejava quan per segona o tercera vegada els pastors apareixien al reclam de Lluquet com si efectivament no estiguessin fent res més que esperar la seva crida.

L’entusiasme d’en Ramon Folch i Camarasa és potser només comparable al de Lenke Kovács, Comissària del Centenari d’Els Pastorets d’En Folch i Torres i professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgilli, que ens explicava amb una franquesa perceptible que, malgrat que havien estat moltes les representacions que havia vist enguany, mai no es cansava de veure l’obra, ja que la meravella la passió de la gent que fa possible Els Pastorets; el fet que es tracti d’una obra que es percep, gairebé, com una tradició familiar (una mica com passa als indrets on es representa La Passió), i que pugui ser duta a terme en tot tipus d’escenaris i teatres, alguns d’ells molt humils i gairebé sempre de manera amateur.

Si bé extraordinària, no fou la primera vegada que Kovács assistia a una representació conjunta, ja que l’acte central del Centenari va ser, precisament, una posada en escena d’Els Pastorets de la mà de més de quinze grups de teatre de tot Catalunya, cadascun dels quals havia representat una escena de l’obra de la seva elecció (en l’acte, els actors del Teatre Sant Vicenç van representar l’escena de l’Esmorzar i els actors de la Joventut de la Faràndula van posar en escena el quadre de la Casa de Getsè).
foto de Josep Ubia del Amo.

Ara bé, ja ho va dir Juli Fernández, alcalde de la nostra ciutat: el dia 23 de desembre Sabadell va ser la capital mundial d’Els Pastorets, perquè som l’única ciutat amb dues representacions simultànies de l’obra al nivell en què es duen a terme, perquè fa anys i panys que fem Els Pastorets, perquè per primera vegada Sant Vicenç i la Faràndula van fer l’obra plegats i perquè, com va apuntar també Folch i Camarasa, no s’havien vist mai tants Lluquets i Rovellons junts en el mateix escenari.

Caldrà esperar cent anys més per poder tornar a fer-la tan grossa?!

foto de Josep Ubia del Amo.